Són peces imbuïdes d’algun sentiment atàvic que ens uneix amb el passat remot. Amb la tècnica utilitzada des del Neolític de fosa directa per abocament, l’original queda substituït pel metall sense motlles ni intermediaris. Aquesta tècnica proporciona una gran definició de les textures i els detalls, que queden impresos al metall de manera directa i ens fan pensar en les capritxoses textures de la sorra.

Les textures granulades i poroses, i les formes marcadament orgàniques a les quals ja ens té acostumats l’Enric Majoral, són les característiques que defineixen millor aquesta línia de joies.
En les Joies de sorra, els anells són com bulbs vegetals, fruits oberts o llavors latents; els braçalets, suports de pintures abstractes o de subtils degradats; i els penjolls tenen escletxes i forats per on el metall ens deixa entreveure, com si fes una concessió, la pell.
La plata està oxidada i cremada, com si fos lava volcànica, recoberta de vegades amb pinzellades de policromies lluents. I l’or, mat i de textura granulada, sembla sorgir de les immensitats d’una duna.

En aquestes peces, l’or i la plata són mers vehicles d’expressió d’unes formes, textures i colors que mai associaríem a aquestes matèries: és la sempre sorprenent transfiguració del metall.

Enric Majoral
Anell Joies de Sorra, 2007
Plata oxidada i pintada

Enric Majoral
Anell Joies de Sorra, 2007
Plata oxidada i pintada

Enric Majoral
Anell Joies de Sorra, 2007
Plata oxidada i pintada

Enric Majoral
Anell Joies de Sorra, 2007
Plata oxidada i pintada

Enric Majoral
Anell Joies de Sorra, 2007
Plata oxidada i pintada

Enric Majoral
Anell Joies de Sorra, 2007
Plata oxidada i pintada

Enric Majoral
Joies de Sorra, 2007
Plata oxidada i pintada

Enric Majoral
Joies de Sorra, 2007
Plata oxidada i pintada